YAGTSA GUEN BUB

Álex ens ha contat que existeix un ésser viu que a l'estiu és una planta i que a l'hivern és un cuc. La veritat és que em vaig quedar bocabadada! Així que em posat a investigar i mireu el que he encontrat...

Us imagineu un ésser viu que a l'estiu fos una planta i a l'hivern un cuc? La meva imaginació no arriba tan lluny. Per això, en llegir, en el suplement dominical de La Vanguardia (Magazine) del 12 de desembre 2010, que entre les espècies més protegides de Butan "se encuentra el yagtsa guen bub, un híbrido entre vegetal y animal --planta en verano, gusano en invierno-- que crece a 4.000 metros de altura", m'ha entrat una gran curiositat. No podia imaginar-me com es podria aconseguir un 'híbrid d'animal i planta' i que, a més, alternés la forma animal i la forma vegetal al llarg de l'any. Només a pensar-hi, se'm trencaven tots els meus esquemes de la biologia.
Google, tot i que s'ha fet de pregar, m'ha permès esbrinar de quin ésser viu es tracta. En realitat, hauria de dir de quins éssers vius es tracta, perquè són dos i no un. M'ha costat de trobar-ho; la cerca de yagtsa guen bub em duia a pàgines d'Internet que deien el mateix que el reportatge del Magazine, repetint-ne fins i tot algunes frases. Aleshores he provat amb altres paraules clau relacionades amb l'explicació de l'espècie i del seu hàbitat i quan he anat a parar a un document de la FAO que es titula Bhutan Forestry Outlook Study, hi he trobat el desllorigador.

L'esmentada publicació de la FAO parla d'un ingredient molt preuat de la medicina tradicional de Butan, avui amb una forta demanda internacional, i que en el país anomenen yarsta goenbub, literalment 'herba d'estiu, cuc d'hivern'. El nom fa referència a una relació de parasitisme entre dos organismes, un dels quals és un fong i no una planta i l'altre un insecte i no un cuc. El fong és Cordyceps sinensis (el nom oficial és ara Ophiocordyceps sinensis) una espècie que parasita internament la papallona nocturna Thitarodes namnai.

El cicle de vida de C. sinensis és molt curiós. A finals de l'estiu, els cossos fructífers del fong (la mal anomenada planta) dispersen les espores, i això coincideix amb la fase larvària, d'eruga (el mal anomenat cuc), de l'espècie de papallona nocturna que parasiten. Quan l'eruga s'enterra per formar la crisal·lide d'on sortirà la papallona, si duu adherides espores del fong a la seva cutícula, penetren a l'interior de l'insecte, i comença el desenvolupament de la fase de miceli del fong (el típic aparell vegetatiu subterrani dels fongs, format per unes estructures tubulars, com fils o cordills, que s'anomenen hifes). Però, dins de l'insecte, de què podria alimentar-se el fong? Doncs del mateix insecte. Des de dins, força la larva a col·locar-se en posició vertical, prop de la superfície i amb el cap cap a munt. Després, el fong es va "menjant" la larva i a la primavera comença a formar el cos fructífer que surt a l'exterior per l'extrem del cap de l'insecte. Vegeu aquesta foto de l'Institut Rafi (Wikimedia commons, CC-BY-2.5), que mostra diversos exemplars de C. sinensis sortint pel cap de les larves on s'han desenvolupa (la part més fosca, que sembla un tros de cordill, és el fong):

 

En veure la foto s'entén que aquest fong que creix a l'altiplà del Tibet s'interpretés com si es tractés d'una quimera, un organisme meitat fong i meitat animal. Tradicionalment, C. sinensis ha estat un ingredient de la medicina oriental; la de Butan, com diu l'autora de l'article del Magazine, però també d'altres territoris de l'altiplà del Tibet i els voltants, que és l'àrea de distribució d'aquest fong. Al Nepal l'anomenen yarchagumba.

Àrea de distribució de Cordyceps sinensis

Google acadèmic remet a molts articles que descriuen propietats medicinal de Cordyceps senensis: antitumoral, antioxidant, antiinflamatori, modulador del sistema immunitari, actiu contra la hipertensió, amb efecte antiestrès i antifatiga, antidiabètic, estimulador de la testosterona, etc.
Amb l'expansió de la medicina xinesa als països occidentals, la demanda de  yarsta goenbub va augmentar molt i, com a conseqüència, també en va augmentar el preu. Molta gent en aquelles terres va dedicar-se a "caçar" aquest fong. La sobreexplotació ha posat en perill l'espècie, i a Butan, després d'uns anys en què només es podia recollir Cordyceps per a una institució oficial de medicina tradicional, ara concedeixen permisos a persones que viuen en les terrers altes on creix el fong, i la seva comercialització es fa mitjançant una subhasta anual a la qual poden participar exportadors i compradors internacionals. De tota manera, hi ha indicis que fan creure que s'estan recollint de manera il·legal grans quantitats de Cordyceps, que serien exportades també il·legalment.

D'espècies de Cordyceps i d'altres gèneres relacionats que parasiten insectes o altres animals, se n'han trobat per tot el món. La que es coneix millor és Cordyceps militaris (l'espècie amb què es va descriure aquest gènere), que es troba en molts països de l'hemisferi nord. També a Catalunya.